Del prestigi del producte local a la viabilitat de qui el produeix: lliçons del cas de la patata del Bufet d’Orís
Un estudi científic sobre el Mercat de la Patata del Bufet d’Orís posa de manifest el potencial dels productes agroalimentaris singulars per dinamitzar el territori, però també els reptes que condicionen la seva continuïtat.
Certs productes agroalimentaris locals formen part del patrimoni, la identitat i l’economia d’Osona. Més enllà del seu valor gastronòmic, representen una oportunitat per generar activitat econòmica, diferenciar les produccions i reforçar els vincles entre productors, restauradors, comerços i consumidors.
Ara bé, fins a quin punt el reconeixement d’un producte es tradueix en una activitat econòmica sostenible?
Aquesta és una de les qüestions que planteja l’estudi Embedded entrepreneurship for local product valorisation: the BUFET D’ORÍS potato market, publicat l’octubre de 2026 a la revista científica Rural Society, per Ester Noguer-Juncà, Montserrat Crespi-Vallbona i Francesc Fusté-Forné.
La recerca, basada en 14 entrevistes a agents vinculats al mercat —productors, restauradors, associacions i representants de l’administració local—, analitza l’evolució d’aquesta iniciativa i ofereix aprenentatges que poden ser útils per al conjunt del sector agroalimentari d’Osona.
Un producte reconegut que afronta dificultats de continuïtat
El Mercat de la Patata del Bufet d’Orís va néixer l’any 1994 per iniciativa del cuiner Pep Palau, amb la participació d’un grup de pagesos de la zona. La proposta era senzilla: donar visibilitat a una varietat de patata tradicional, apreciada per les seves qualitats gastronòmiques, i crear un espai de venda directa.
La iniciativa va tenir una gran acollida i va contribuir a posicionar la patata del Bufet com un producte singular del territori.
Tanmateix, l’estudi identifica una contradicció important: mentre el mercat manté el reconeixement i la capacitat d’atracció, el nombre de productors s’ha reduït considerablement. En el moment de la recerca, només dos productors continuaven participant-hi, i diversos restauradors entrevistats afirmaven que havien deixat d’utilitzar aquesta patata perquè no trobaven proveïdors.
Aquest fet evidencia una primera lliçó: una marca territorial pot mantenir el seu prestigi fins i tot quan la seva base productiva s’està debilitant. El repte és evitar que la promoció d’un producte avanci desconnectada de la seva realitat productiva.
Cinc aprenentatges per al sector agroalimentari d'Osona
- El relleu generacional és una qüestió de continuïtat empresarial.
La manca de nous agricultors apareix com una de les principals amenaces per al futur de la patata del Bufet. L’envelliment dels productors i les dificultats per incorporar noves persones a l’activitat condicionen la supervivència del cultiu.
El cas posa de manifest la necessitat d’impulsar mesures que facilitin l’accés a l’activitat agrària, la transmissió de coneixement i la viabilitat econòmica de les explotacions. No es tracta únicament de preservar varietats tradicionals, sinó de crear les condicions perquè continuar produint-les sigui una opció professional atractiva.
- La comercialització és tan important com la qualitat del producte.
L’estudi recull una situació especialment significativa: hi ha restauradors interessats a incorporar la patata del Bufet a la seva oferta gastronòmica, però no disposen de canals de subministrament estables.
Aquesta desconnexió entre producció i demanda constitueix una oportunitat de millora. Reforçar els circuits curts de comercialització, facilitar els contactes entre productors i compradors professionals i explorar fórmules de distribució compartida podria contribuir a ampliar les oportunitats de negoci.
- La singularitat genera valor, però cal transformar-la en rendibilitat.
La patata del Bufet és un producte reconegut per la seva qualitat i autenticitat, però el seu cultiu competeix amb altres alternatives productives que poden resultar més rendibles.
A més, presenta característiques físiques que en dificulten la manipulació o la comercialització convencional.
El cas mostra que la diferenciació és un avantatge competitiu, però no és suficient per si sola. Cal acompanyar-la d’una estratègia empresarial que permeti justificar el valor del producte, identificar els segments de mercat adequats i obtenir un retorn econòmic que compensi l’esforç de producció.
- La cooperació entre agents és un factor clau de desenvolupament.
Una de les fortaleses del mercat ha estat la implicació de productors, l’Ajuntament d’Orís, associacions locals i restauradors.
Aquesta col·laboració ha permès consolidar un esdeveniment que va més enllà de la venda agroalimentària i que genera activitat social, cultural i turística.
L’estudi també adverteix, però, que el compromís dels participants es pot debilitar amb el temps davant les exigències organitzatives i els costos que comporta mantenir aquestes iniciatives.
Per això, és important avançar cap a models de cooperació estables, amb responsabilitats compartides, lideratge i objectius econòmics definits, que no depenguin exclusivament de l’esforç voluntari d’un nombre reduït de persones.
- La identitat territorial pot esdevenir un avantatge competitiu.
El Mercat de la Patata del Bufet d’Orís demostra la capacitat d’un producte per donar notorietat a un municipi i generar experiències vinculades a la gastronomia, el paisatge i la cultura local.
La procedència, la història i els coneixements associats a un aliment són elements que poden reforçar-ne la diferenciació.
Per al sector agroalimentari d’Osona, això obre oportunitats per desenvolupar propostes de valor que connectin producte, territori i experiència. Ara bé, aquesta diferenciació ha de mantenir una vinculació real amb l’origen i els sistemes de producció per preservar-ne l’autenticitat.
De la promoció del producte a l'enfortiment de la cadena de valor
Des d’una perspectiva de desenvolupament econòmic local, el principal aprenentatge de l’estudi és la necessitat d’abordar els productes agroalimentaris singulars des d’una visió integral.
Les fires, els mercats i les accions de promoció són eines valuoses per generar coneixement, reputació i demanda. Però el seu impacte a llarg termini depèn de la capacitat del territori per mantenir l’activitat productiva i transformar aquest interès en oportunitats econòmiques.
Això implica treballar simultàniament en el relleu generacional, la professionalització, la comercialització, la cooperació empresarial i la connexió entre oferta i demanda.
El cas d’Orís també convida a reflexionar sobre el paper de les administracions i els agents de promoció econòmica. Més enllà d’organitzar esdeveniments, poden contribuir a detectar necessitats, connectar empreses, facilitar projectes col·laboratius i acompanyar iniciatives que reforcin la viabilitat del sector.
La preservació del patrimoni agroalimentari no es pot desvincular de la sostenibilitat econòmica de les persones i empreses que el fan possible.
Aquesta és, probablement, la lliçó més important que ofereix el Mercat de la Patata del Bufet d’Orís: el futur dels productes locals no depèn només que siguin coneguts i valorats, sinó que hi hagi qui els pugui continuar produint, transformant i comercialitzant.
I aquest és un repte compartit per al conjunt de la cadena agroalimentària d’Osona.
Aquesta notícia ha estat publicada amb el suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona:
