Agricultura Regenerativa: una oportunitat necessària
1.Oportunitat ambiental
Diversos estudis internacionals mostren que determinades pràctiques regeneratives poden incrementar significativament el carboni orgànic del sòl, -tot i que els resultats depenen de les condicions locals i del sistema de gestió aplicat-, en comparació amb sistemes convencionals (Biochar Today, 2025), reduint el potencial d’escalfament global entre un 10 % i un 30 % (Springer Nature, 2025). A més, l’increment d’1 % de carboni orgànic al sòl contribueix al segrest de carboni i pot generar noves oportunitats vinculades als mercats de carboni, sempre que existeixin sistemes rigorosos de mesura i verificació (Regeneration International, 2024). Aquestes dades demostren el paper clau de l’agricultura regenerativa en la mitigació del canvi climàtic i la creació de crèdits de carboni, que poden generar ingressos addicionals per als agricultors.
2.Oportunitat econòmica
L’agricultura regenerativa presenta beneficis econòmics a mitjà i llarg termini. Diversos estudis europeus mostren que pot pot reduir la dependència d’insums externs (fertilitzants sintètics, pesticides, etc.), millorar l’eficiència en l’ús de recursos i mantenir o incrementar la productivitat en determinades condicions (EASA Council, 2022; EARA, 2025). A més, millora la capacitat del sòl per retenir aigua i augmenta la resistència davant episodis de sequera i pluges intenses (WorldMetrics, 2024).
A Catalunya, encara que l’agricultura regenerativa no està normativament diferenciada de l’ecològica, s’observa una tendència clara cap a models més sostenibles. Segons el Departament d’Acció Climàtica i el CCPAE (2023), la superfície ecològica representa ja el 22,5 % del total de conreus i pastures, i un estudi del projecte Regenera (El País, 2025) apunta que les finques catalanes que adopten pràctiques regeneratives aconsegueixen reduir costos fins a un 30 % mantenint rendiments similars als convencionals.
3. Oportunitat social, sanitària i de benestar animal
L’agricultura regenerativa també té un impacte positiu en el benestar animal, especialment en la seva dimensió ramadera. Els sistemes regeneratius fomenten el pastoreig rotacional i l’ús de pastures vives i diverses, on els animals poden moure’s lliurement, expressar el seu comportament natural i formar part d’un cicle ecològic equilibrat. Això contrasta amb els sistemes intensius, on els animals sovint estan confinats o desvinculats del territori.
Aquest model, a més de millorar la fertilitat del sòl i la biodiversitat, redueix l’estrès animal, minimitza l’ús d’antibiòtics i pot contribuir a obtenir productes diferenciats associats a sistemes de producció més respectuosos amb el medi i el benestar animal. En un context en què la societat catalana i europea mostra una creixent sensibilitat envers el benestar animal, tal com reflecteix l’Eurobaròmetre 2023 (Comissió Europea) — el consum d’aliments ecològics mostra una tendència creixent a Catalunya, amb una major sensibilitat dels consumidors cap a criteris de sostenibilitat i salut —, la ramaderia regenerativa respon a una demanda social emergent i ofereix un avantatge competitiu i reputacional per al sector.
A més, aquesta mateixa sensibilitat s’estén cap al consum responsable i saludable. Segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics a Catalunya (2024), un 69,2 % dels catalans consumeix aliments ecològics —nou punts més que el 2020— i gairebé la meitat (47,5 %) els compra habitualment. Aquest increment mostra una tendència clara cap a valors de salut, sostenibilitat i justícia ambiental, que també sustenten el creixement de l’agricultura regenerativa.
És important remarcar que, si bé l’agricultura ecològica i la regenerativa no són equivalents, l’expansió del model ecològic reflecteix una major consciència ciutadana i institucional que facilita la transició cap a pràctiques regeneratives. De fet, moltes finques ecològiques poden esdevenir regeneratives si adopten gestió de sòls viva, integració ramadera i enfocaments de segrest de carboni.
4. Necessitat davant els reptes actuals
La degradació del sòl afecta prop del 33 % dels terrenys agrícoles mundials (FAO), i la demanda alimentària continua augmentant. En aquest context, l’agricultura regenerativa es presenta com una necessitat urgent per garantir una producció d’aliments sostenible, protegint els recursos naturals i contribuint als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): fam zero, acció pel clima, vida terrestre i benestar animal.
Conclusió
L’agricultura regenerativa no només és una oportunitat per restaurar ecosistemes i millorar la rendibilitat agrícola, sinó que esdevé una necessitat per afrontar el canvi climàtic, garantir la sostenibilitat del sector primari i millorar el benestar animal. El seu potencial per segrestar carboni i generar crèdits de carboni, combinat amb la reducció de costos, la millora de la resiliència i el respecte per la vida animal, la converteix en una de les eines amb més potencial per avançar cap a un model agrícola més resilient, sostenible i adaptat als reptes ambientals i econòmics actuals.
De fet Diversos estudis de mercat apunten a un creixement significatiu dels productes associats a pràctiques regeneratives, impulsat per la demanda de models alimentaris més sostenibles. Això confirma que el canvi cap a un model regeneratiu no és només una opció ambiental, sinó una aposta econòmica i social de futur.
Consulta aquí:
Informació complementaria:
Aquesta notícia ha estat publicada amb el suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona:
