Nova visió interactiva i infografia sobre les explotacions i la superfície agrícola a Catalunya

Les dades de la DUN 2026 mostren dues comarques fortament especialitzades en pastures i cultius extensius, amb una dimensió superior a la mitjana catalana i reptes importants en l’envelliment dels titulars i la incorporació de dones al sector

Les dades agràries permeten observar el territori més enllà de la superfície conreada. Expliquen quantes explotacions hi ha, quina dimensió tenen, què s’hi cultiva i, sobretot, qui les gestiona.

La nova visió interactiva de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental de la Generalitat permet consultar l’evolució de les explotacions i les superfícies agrícoles de Catalunya entre 2015 i 2026 a partir de la Declaració única agrària, la DUN. L’anàlisi que hem elaborat se centra en les dades de 2026 i compara el conjunt català amb Osona i el Lluçanès.

Explotacions més grans que la mitjana catalana

Catalunya compta amb 40.775 explotacions declarades, que gestionen 962.117 hectàrees de superfície agrícola utilitzada, amb una dimensió mitjana de 23,60 hectàrees per explotació.
A Osona, les 1.017 explotacions declarades sumen 29.494 hectàrees. La superfície mitjana és de 29 hectàrees per explotació, un 22,9% més que la mitjana catalana.
El Lluçanès registra 280 explotacions i 8.837 hectàrees de superfície agrícola, amb una mitjana de 31,56 hectàrees per explotació. És una dimensió un 33,7% superior a la de Catalunya i un 8,8% superior a la d’Osona.

Aquests resultats mostren que les dues comarques concentren proporcionalment més superfície que explotacions. En altres paraules, el seu model agrari està format per unitats de més dimensió que les del conjunt del país.

Pastures i farratgeres defineixen el paisatge productiu

La diferència no és només de grandària. També ho és d’especialització.

A Catalunya, els cereals d’hivern, les pastures, les farratgeres i les oleaginoses representen conjuntament el 65,8% de la superfície agrícola utilitzada. A Osona, aquests quatre grups concentren el 97,5%, i al Lluçanès arriben al 98,6%.
A Osona, les pastures ocupen 12.520 hectàrees, el 42,5% de la superfície agrícola. Les segueixen els cereals d’hivern, amb 8.488 hectàrees, i les farratgeres, amb 6.209 hectàrees. Només aquests tres usos representen més del 92% de la superfície comarcal.
Al Lluçanès, les pastures també són el grup principal, amb 3.604 hectàrees, seguides dels cereals d’hivern, amb 2.772 hectàrees, i les farratgeres, amb 1.739 hectàrees.

Aquesta composició evidencia una estreta relació entre l’agricultura i la ramaderia. Les pastures i les farratgeres tenen molt més pes que al conjunt de Catalunya i configuren tant l’activitat productiva com el paisatge de les dues comarques.

Més pes de les explotacions amb titularitat jurídica

Una altra particularitat és la forma de titularitat.

Les persones jurídiques —societats, cooperatives o altres entitats amb personalitat jurídica pròpia— representen el 15,3% de les explotacions catalanes.
A Osona, aquest percentatge puja fins al 36,1%, i al Lluçanès se situa en el 32,9%. A Osona hi ha 650 explotacions amb una persona física com a titular i 367 amb una persona jurídica.
Al Lluçanès, la distribució és de 188 persones físiques i 92 persones jurídiques.

Les explotacions amb titularitat jurídica també acostumen a tenir més dimensió.

A Osona gestionen una mitjana de 39,37 hectàrees, davant de les 23,14 de les persones físiques.
Al Lluçanès, la diferència és de 41,22 hectàrees davant de 26,83.

Les dades apunten, per tant, a una presència més elevada d’estructures societàries o empresarials que en el conjunt català.

Osona presenta el perfil més envellit

El perfil de les persones titulars posa de manifest un dels principals reptes del sector.

A Osona, l’edat mitjana de les persones físiques titulars és de 60 anys. El 43,9% té més de 65 anys, mentre que els menors de 41 anys representen l’11,4%.
Al Lluçanès, l’edat mitjana és de 56 anys. Els majors de 65 anys representen el 36,7%, i els menors de 41 anys, el 15,4%.

Tot i que l’envelliment continua sent evident, el perfil és comparativament més jove que a Osona i que al conjunt de Catalunya, on els menors de 41 anys només representen el 9,6%.

L’evolució entre 2015 i 2026 reforça aquesta lectura. Durant aquest període, el nombre de persones físiques titulars ha disminuït un 31,4% a Catalunya, un 22,4% a Osona i un 17,5% al Lluçanès.

Osona presenta un indicador especialment significatiu: el nombre de titulars de més de 65 anys ha augmentat de 267 a 285, malgrat la reducció general del nombre de persones titulars.

Això fa preveure que moltes explotacions hauran d’afrontar processos de transmissió o continuïtat durant els pròxims anys.

Pocs joves i una incorporació femenina desigual

Osona compta amb 74 joves agricultors, que gestionen una mitjana de 34,83 hectàrees. D’aquests, 63 són homes i només 11 són dones. La presència femenina entre els joves se situa, per tant, en el 14,9%.
Al Lluçanès hi ha 29 joves agricultors, amb una superfície mitjana de 43,44 hectàrees, molt superior a la mitjana comarcal. D’aquests, 20 són homes i 9 són dones.

Tot i tractar-se d’un col·lectiu reduït, la proporció de dones joves al Lluçanès arriba al 31%, més del doble que a Osona i per sobre del 19,3% del conjunt de Catalunya.

Aquest és un dels indicadors més positius del Lluçanès. La comarca presenta una proporció més elevada de joves, una edat mitjana més baixa i una participació femenina més equilibrada entre les noves generacions.

Un sector sòlid que necessita garantir la continuïtat

Les dades mostren que Osona i el Lluçanès disposen d’una base agrària sòlida, amb explotacions de més dimensió que la mitjana catalana i una estructura productiva molt vinculada a les pastures, els cereals i els cultius farratgers.

Tanmateix, la continuïtat no està garantida. L’envelliment de les persones titulars, la reducció del nombre d’explotacions gestionades per persones físiques i la baixa incorporació femenina indiquen que el relleu generacional continuarà sent una qüestió central.

Facilitar la transmissió de les explotacions, l’accés dels joves a la terra i la incorporació de més dones serà determinant per mantenir l’activitat agrària, preservar el paisatge i assegurar la vitalitat econòmica i social del territori.

Consulta aquí:

Enllaços relacionats

Aquesta notícia ha estat publicada amb el suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona: